La Càtedra ATL de l’aigua potable i el Campus Aigua, de la Universitat de Girona (UdG), han organitzat la 4a Jornada del Campus Aigua: Recerca i Territori i la 2a Jornada Càtedra ATL de l’Aigua Potable, que amb el títol “Aprenentatges d’episodis extrems: sequera i inundacions”, ha reunit experts i investigadors en gestió hídrica que han analitzar els reptes derivats dels episodis extrems i han presentar projectes innovadors desenvolupats al territori.

La Jornada, que ha tingut lloc a l’Auditori Josep Irla de la Seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, ha esdevingut un espai de debat i transferència de coneixement al voltant dels efectes dels episodis climàtics extrems sobre la gestió de l’aigua. Els participants han pogut compartir experiències, resultats de recerca i estratègies d’adaptació davant l’increment de fenòmens com la sequera persistent i les pluges torrencials.

L’acte ha comptat amb Josep Calbó, rector de la Universitat de Girona; Clàudia Fontàs, directora científica del Campus Aigua, i Hèctor Monclús, director de la Càtedra ATL de l’Aigua Potable.

Per al rector de la UdG, “els grans reptes del nostre temps —com l’aigua— només es poden afrontar amb coneixement, cooperació i intel·ligència compartida” En aquest context, ha subratllat, “els campus sectorials de la UdG tenen un paper estratègic com a pont entre la universitat i la societat, connectant recerca i formació amb les necessitats del territori.” Calbó també s’ha referit a les càtedres institucionals que ha definit com “una eina clau per impulsar una recerca útil i orientada a resultats”. “La Càtedra ATL de l’Aigua Potable n’és un bon exemple perquè mostra com la col·laboració entre universitat i empresa es tradueix en formació, divulgació i transferència amb impacte”, ha afegit el rector.

Hèctor Monclús, director de la Càtedra ATL de l’Aigua Potable, ha destacat que la jornada vol ser “un espai de trobada entre la recerca, la gestió i el territori” per reflexionar sobre com afrontar un context hídric cada vegada més complex, marcat per la variabilitat climàtica, la recurrència de sequeres i l’augment d’episodis de pluges intenses. El director de la Càtedra ATL de l’Aigua Potable ha subratllat que els episodis extrems posen a prova les infraestructures, els models de gestió i la capacitat de planificació, però també generen aprenentatges valuosos per identificar vulnerabilitats, millorar la presa de decisions i impulsar noves solucions basades en la recerca, la innovació i la cooperació. També ha posat en valor el paper de la jornada com a punt de connexió entre universitats, administracions, operadors i professionals del sector de l’aigua.

Clàudia Fontàs, directora científica del Campus Aigua, ha recordat que aquesta jornada va néixer amb la voluntat d’obrir un espai de reflexió compartida sobre els grans desafiaments vinculats a l’aigua. “Les diferents edicions han anat evolucionant al ritme del context que hem viscut aquests darrers anys: primer el canvi climàtic, després la sequera i les inundacions, i ara els aprenentatges que podem extreure d’aquests episodis extrems”, ha assenyalat. Fontàs ha remarcat el paper de la universitat en la generació i transferència de coneixement, i ha destacat també la jornada com un espai per donar visibilitat als projectes dels joves investigadors, “que seran clau per afrontar els reptes futurs en la gestió de l’aigua”.

En la primera part de la Jornada, Daniel Meroño, gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha explicat la gestió dels esdeveniments extrems, dins d’una presentació titulada “Sequera i inundacions, dues cares d’una mateixa realitat” i Jaume Roquet, director d’operació d’ATL, han abordat “La resiliència del sistema Ter-Llobregat davant situacions de risc hídric i operatiu”.  Tot seguit, Jordi Cunillera, cap de l’Equip de Canvi Climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, ha parlat les projeccions climàtiques de llarg termini en la conferència “De la sequera a les pluges torrencials, què diuen els models de llarg termini”.

La jornada ha finalitzat amb el lliurament dels II Premis Càtedra ATL de l’Aigua Potable, amb l’objectiu de reconèixer treballs i iniciatives destacades en l’àmbit de la gestió i el coneixement de l’aigua potable. Enguany, el premi al millor TFG ha estat per a Pablo Usó, de la Universitat Jaume I de Castelló; el premi al millor TFM ha estat per a Paula Vilalta, d’Aigües de Vic S.A. i la UdG; i, pel que fa al premi a la millor tesi doctoral, s’han concedit dos premis ex aequo a Anna Pinar, de la UB, i a Meritxell Valentí-Quiroga, de la UdG.