El passat 5 de novembre, la Casa de la Convalescència del Recinte Hospital de Sant Pau (Barcelona) va acollir la 2ª Jornada Tècnica de la Càtedra ATL de l’Aigua Potable, sota el títol “Embassaments: reserva i/o defensa?”.

L’esdeveniment va reunir experts nacionals del sector per debatre sobre la gestió dels embassaments en un context de sequera i canvi climàtic, un repte que cal afrontar de manera urgent. Espanya és el primer de la UE en nombre d’embassaments, però la irregularitat climàtica i les sequeres prolongades han reduït les reserves fins a nivells crítics en zones com Catalunya i Andalusia.

El canvi climàtic accentua aquesta pressió amb patrons meteorològics extrems: períodes de sequera més llargs alternats amb episodis de pluges torrencials que posen en risc la seguretat de les preses i la qualitat de l’aigua. Això obliga a replantejar estratègies que incorporin resiliència, adaptació i gestió anticipativa.

 

Un programa intens i multidisciplinari

La jornada va incloure tres sessions temàtiques amb ponents de referència. En la primera, moderada pel professor Sergi Sabater de l’Institut Català de Recerca de l'Aigua, es van abordar qüestions sobre la seguretat de preses i la regulació de recursos hídrics, amb intervencions de Carlos Barbero, de l’Agència Catalana de l’Aigua, sobre la gestió dels embassaments del Tajo i les avingudes d’aigua del 2025, a càrrec de la Irene Melón, de la Conferderación Hidrográfica del Tajo i, finalment, sobre la gestió del sistema d’embassaments de Madrid, per part de la Belén Benito, del Canal de Isabel II.

La segona sessió, moderada pel Dr. Fernando Valero, d’ATL, es va centrar en la gestió del sistema Ter-Llobregat en la sequera 2022-25, a càrrec de Juan Carlos García, d’ATL, i les experiències en gestió dels embassaments a Sevilla en base a la limnologia, a càrrec de Carmelo Escot (EMASESA) i la caracterització limnològica dels embassaments del Consorci d’Aigües Bilbao Bizkaia, a càrrec d’Elena Aspichueta i Henar Fraile. Per acabar aquesta segona sessió, Jordi Delgado, catedràtic d’enginyeria del terreny de la Universidad de la Corunya, va presentar el cas de la conca Mero-Barcés com a model de laboratori natural per al suport a la gestió de l’abastament urbà.

Finalment, la tercera sessió, moderada pel Dr. Hèctor Monclús, de la Universitat de Girona, va posar el focus en la innovació tecnològica, amb ponències sobre anàlisi satel·lital, intel·ligència artificial i alertes primerenques per a la gestió anticipativa, a càrrec d’Àngel Freixò de Createch 360, Beñat Elduayen, investigador del CEIT, Antonio Quesada, catedràtic de la Universidad Autónoma de Madrid i Rafael Marcè, investigador del CSIC.

 

Conclusions i clausura

Els experts van coincidir en posar en valor la importància de les preses en la regulació del medi natural i en l’aprofitament energètic i dels usos consumptius.

També varen destacar el paper de les noves eines tecnològiques, necessàries per complementar els estudis clàssics de limnologia, dels que s’extreu la informació bàsica per la gestió del sistema. Si bé la limnologia necessita la participació “in situ” dels tècnics, la seva tasca es veu afavorida pels nous sistemes que s’integren sota el paraigües de la digitalització.

L'ús de sistemes combinats basats en IoT i sensors intel·ligents, permeten monitoritzar en temps real els nivells i la qualitat dels embassaments, especialment els episodis d’afloraments algals.  Aquesta informació permet el desenvolupament  de models predictius que facilitin la gestió remota del sistema.

A curt termini, la implantació de eines d’IA i d’anàlisi de dades ha de permetre generar sistemes d’alertes davant d’episodis crítics i optimitzar la presa de decisions. Aquestes innovacions contribueixen a proveir a les potabilitzadores d’un subministrament d’aigua de la millor qualitat possible en un escenari de pressió hídrica creixent, permetent processos de tractament eficaços.

La jornada va finalitzar amb la intervenció dels directors de la Càtedra ATL, Dr. Hèctor Monclús i Dr. Fernando Valero, que van destacar la importància de la col·laboració entre administració, universitat i sector privat per afrontar els reptes hídrics.